El bosc era un lloc primordial per la subsistència del segle XX. A l’hivern era el moment d’aprofitar-se’n: resines per fer pega, olis d’avet, carboneres o llenya. La farga d’Espà necessitava llenya i carbó, i així és com molta gent obtenia uns cèntims de més fent carbó vegetal.
L’hivern també era l’època de fer les boïgues: es talava un terreny boscós i tota la matèria vegetal s’apilonava, s’encenia i es cobria de gleves. De mica en mica, la combustió lenta consumia aquesta matèria i servia d’adob pel nou camp. Normalment, els camps creats amb boïga tenien una producció superior als altres.
La tala era una activitat que durava tot l’any, era una font de jornals per les famílies. Una altra activitat que s’ha realitzat des de sempre al bosc ha estat la cerca de bolets. Sigui perquè se’n feien més, sigui perquè hi havia menys persones buscant-ne, més o menys tothom anava al bosc ja fos per consum propi per vendre’ls a cal Xisquet. A més a més, del bosc se’n treien herbes per fer infusions i pegats com a remeis. D’això, però, en tenien la mà trencada les trementinaires de Tuixent, que venien trementina i altres productes a les contrades del voltant.
