L’esclat de la Guerra Civil va trasbalsar el funcionament de tot el país i, evidentment, també de Saldes. Els homes, obligats a anar al front a la batalla, en molts de casos van desertar i van amagar-se als boscos dels voltants per evitar d’anar a la guerra. Gràcies al coneixement que tenien del territori i dels seus boscos, van poder-s’hi amagar. Les famílies els ocultaven i els asseguraven la manutenció portant-los aliments o acollint-los quan no hi havia perill, a través de senyals.
Però viure en un territori muntanyós com l’Alt Berguedà no és fàcil, i sumat al gèlid hivern del 1938, va fer que alguns emboscats deixessin l’amagatall i s’entreguessin. Els soldats, a part de pujar a cercar els emboscats, també s’encarregaven de saquejar i requisar a les famílies els pocs aliments que ja de per si aquesta economia de gasto generava, la població amagava els animals que els quedaven.
Tot i que la informació arribava amb comptagotes –poques cases tenien ràdio, el territori no va quedar exempt dels atacs de l’aviació feixista. La victòria de l’1 d’abril de 1939 va encetar un nou període de penúria que es va notar especialment durant tota la dècada dels anys 40. L’aposta del primer franquisme per l’autarquia va suposar l’enfonsament absolut d’una economia ja devastada pels tres anys de guerra.
A pagès, tanmateix, la pervivència d’aquesta economia de gasto va provocar que, si bé hi havia misèria, la fam no fos tan dura com a les grans ciutats, on no hi havia manera d’obtenir aliments. Aquesta pobresa va provocar que molta gent es desplacés pel territori a la cerca d’aliments, com a captaires i miners asturians que havien estat fidels a la República.
Es va imposar el racionament d’aliments amb les cartilles de racionamen: s’havia d’anar fins a Sant Corneli, on feien la distribució dels queviures. Aquest control estricte es va veure compensat per la presència intensa de l’estraperlo i, a Saldes, com a moltes zones de muntanya situades a prop de la frontera amb França, del contraban. Tot i així, els moviments en aquestes zones eren molt controlats per la policia franquista. De la muntanya anaven i venien també els maquis, molt presents a la zona del Berguedà durant aquest primera època, que també s’acostaven a les cases amb ànim d’obtenir menjar de més o menys bon grat.