Les festes i el lleure

Antigament, per les característiques de les feines del camp hi havia poques estones de lleure, però si la religió catòlica encara ara marca el calendari de moltes de les festes, fa uns anys encara més: cada parròquia de cada nucli celebrava la festa major el dia del seu patró. Per Sant Andreu se celebrava la festa major d’Espà amb una missa i ball amb orquestra o acordionistes. A Saldes, el 26 d’agost també hi havia ball. Però segons els entrevistats, la festa més gran havia set per Santa Bàrbara. A Saldes també se celebrava la Mare de Déu del Castell, el 25 de març. A Maçaners, la festa major d’estiu era el segon diumenge de setembre, abans que no la passessin al juliol. A l’hivern se celebrava el patró Sant Serni, el 29 de novembre. 

Totes aquestes diades eren celebraves en una missa major i normalment anaven acompanyades d’una processó. Acabats els actes religiosos, era l’hora de la música. Segons els cèntims a disposar, hi podien haver fins a tres actes: ball al matí, tarda i nit. Fora del municipi, el jovent es desplaçava a peu a les festes majors dels pobles del rodal: segons si s’era d’un cantó o d’un altre, cap a Gósol, Josa i Tuixent o cap a Vallcebre i Fígols. Alguns fins i tot arribaven fins a Berga per la Patum.

Per Pasqua, cada nucli feia les seves caramelles i anaven casa per casa recollint ous o diners. Corpus també era celebrat, el dijous a Saldes i diumenge a Maçaners: amb la processó i els carrers ben engalanats i enramats. A més a més, també hi havia els aplecs: l’aplec de Feners, per Sant antoni o el d’Ensija, per Sant Pere, on es feia una arrossada i ball amb la gent de Maçaners, Sant Corneli i Vallcebre, amb acordions. L’aplec més important del municipi de Saldes, però, era el de Gresolet, el 8 de setembre, moment en què el bestiar començava a baixar de les muntanyes.

Les parròquies de Saldes i Maçaners hi anaven en processó, també s’hi trobaven els dels municipis veïns, Gósol i Gisclareny. A Gresolet, també s’hi anava el mes de maig, pel que es coneix com les Lletanies.

Però, a part de les festes marcades pel calendari catòlic, com gaudien del lleure els habitants de Saldes? Als diversos nuclis de Saldes, més o menys sempre es van fer algun tipus de balls els diumenges, de primer amb música i dansa tradicional, ja que el cèlebre acordionista Totsquiets viva a Maçaners. Més endavant ja es van fer balls amb orquestrina.

El desenvolupament de la mineria i l’augment de la població va fer que la gent que hi treballava i feia festa els caps de setmana tingués progressivament més necessitats d’oci; aquest fet i el desenvolupament de nous entreteniments van anar creant a Saldes una oferta de lleure que es va mantenir mentre va haver-hi prou població. És el cas del ball setmanal que s’oferia a Maçaners, o del cinema de Saldes, que oferia, cada diumenge, tardes de pel·lícules