La família era la unitat de producció: casa i treball anaven de la mà. L’economia de subsistència es basava en aquells productes que generaven a casa mateix i, en segon terme, aquells productes que només es podien comprar a les botigues dels pobles –oli, arròs, peix…
L’activitat principal a la casa eren l’agricultura –el blat, la civada, el blat de moro i les patates, pèsols, mongetes, guixes, el pèsol negre, remolatxes i naps…– i la ramaderia, essencial per l’aprofitament de les terres d’alta muntanya: el bestiar hi pasturava durant l’estiu i en baixava a partir de l’Aplec de Gresolet, el 8 de setembre. La caça també tenia un paper primordial en l’alimentació: conills, llebres, esquirols, perdius, isards i de tant en tant algun cabirol i porc senglar.
En aquesta societat, la divisió sexual del treball era molt marcada però no per això val a dir que les dones feien feines de menys importància: es cuidaven del bestiar, les feines de l’hort, de fer i portar els àpats a temps al camp, de recol·lectar plantes medicinals, conservar-les i elaborar-ne remeis, de fer conserves d’aliments, de confitar la carn de la matança del porc, de tenir cura de l’hort, de rentar la roba en un safareig o a la bassa sense sentir-se les mans pel fred, de cosir i apedaçar la roba de tota la família... En definitiva, de fer anar els engranatges del dia a dia familiar.
Des de petites, a casa se’ls ensenyava de mica en mica tota aquesta sèrie de tasques, i en alguns casos les noies anaven a aprendre costura amb modistes. Més endavant, amb l’extensió de l’escolarització, l’ensenyament de les labors de la llar es va instituir a l’escola, sobretot en l’època franquista.
A l’hivern, amb el bestiar a casa i amb nevades freqüents, l’activitat no cessava, només canviava de lloc: la tardor era l’època de preparar les conserves de tota mena i de fer la matança del porc. El dia de la matança era tot un esdeveniment a les cases de pagès, els assegurava el proveïment de carn durant tot l’any alhora que els garantia poder afrontar l’hivern amb el rebost ple.
Aquest dia les tasques de dones i homes estaven ben diferenciades: els homes s’encarregaven de matar el porc, descarnar-lo i especiar i amassar les carns. Les dones, en canvi, es dedicaven a remenar la sang, netejar i embotir els budells. A més a més durant la matança les dones se’n cuidaven de fer el menjar per a tota la gent que havia vingut a ajudar, i un cop finalitzada la matança en si, havien de netejar tots els estris i draps utilitzats. Si el dia de la matança una dona tenia la menstruació, seguint les creences populars, no podia tocar la carn, només podia netejar els budells, ja que es creia que es podia fer malbé tot el tall i no guardar-se.
La matança era el clar exemple de cuina de subsistència, les dones empraven diferents tècniques per a conservar tot el tall del porc, fos encurtint-lo i assecant-lo o bé confitant-lo en olles plenes de llard del porc. L’endemà de la matança la casa queda pràcticament buida però la feina de les dones continuava sense parar... Es confitava la costella, el llom, la botifarra blanca i la negra.
També era hora de fer les conserves de tomàquet, pebrot, bolets... I confitures de préssec, prunes, figues i de tots els arbres fruiters que hi havia als marges dels camps. Totes aquestes conserves s’acostumaven a guardar al rebost, una de les estances més fresques de la casa, per tal d’anar-les consumint al llarg de l’any.
Les dones també eren les encarregades de l’elaboració de remeis, com ara l’oli d’avet. Eren grans coneixedores dels secrets de la medicina popular i també del territori i els seus recursos, recollien tota mena de plantes del bosc i preparaven els seus ungüents i infusions per guarir tota mena de malalties, des d’un refredat al xarampió.
La vida a pagès i l’autosuficiència era dura, és per això que els jornals van passar a ser de gran necessitat: els homes es van començar a desplaçar a altres comaques en època de sega per treballar com a segadors o per fer contraban. A finals del segle XIXI, però, també hi va haver una gran emigració cap a nuclis urbans.
