El Pedraforca és una de les muntanyes més conegudes i concorregudes dels Països Catalans. Situada al municipi de Saldes, a principis del segle XX es va constituir com a símbol nacional que atreia i difonia els principals valors catalanistes d’aquella època. Així, primer de la mà d’excursionistes de principis del segle XX, el territori i paisatge de l’Alt Berguedà es va anar “socialitzant”, a terra baixa i a Barcelona es va anar sabent més de la seva existència, i generant més interès per visitar-lo.
El veïnat de Saldes sempre ha mantingut una estima especial per la muntanya del Pedraforca. Els veïns, fent vida als peus de la muntanya, se senten resguardats sota una muntanya majestuosa i imperant. Tot i així, la motivació per pujar-hi i fer-hi senderisme mai va ser una prioritat per la gent que habitava aquestes valls, fa més d'un segle. Llavors, es podia pensar en poques coses més que no fossin l'autoabastiment de la casa i la cura de la família. I doncs els anhels dels habitants muntanyencs eren molt diferents dels primers excursionistes: a ells no se’ls hi havia perdut res, enmig de l’albor glaçada.
El com es percep un territori depèn generalment del des d’on es mira. I això no vol dir que només es pugui mirar d’un únic punt de vista. El com la societat, i el veïnat de les muntanyes de l’Alt Berguedà i de Saldes,miren i veuen el Pedraforca, i el com aquestes diferents mirades poden apropar-se, distanciar-se, o integrar-se, ve a ser una síntesi i metàfora excel·lent del com ha canviat la valoració de la vida a muntanya al llarg del segle XX, del què i qui li demana què, del com de compatibles o incompatibles poden haver sigut les diferents mirades, i de quins impactes té això en la sostenibilitat de la vida als pobles de muntanya.
ELS INICIS DE L'EXCURSIONISME:
LA DESCOBERTA DEL PEDRAFORCA
No fou fins a principis de segle passat, que es va començar generar un interès per l'excursionisme i la motivació d'assolir cims de referència del país. Aquest primer excursionisme, lluny de tenir objectius esportius o turístics, es vinculava molt més a l’enfortiment del nacionalisme català, alhora que es buscava ampliar el coneixement científic i la descoberta del territori. Així, “lluny de conquerir alterosos cims, es visitaven monestirs, arxius o centres fabrils, es defensava el proteccionisme o s’assistia a actes d’afirmació nacionalista. [...] L’excursionisme era una eina clau per al nacionalisme perquè desempolsinava una nació. Però no era la conquesta dels pics més agrestes allò que descobria Catalunya, sinó, ans al contrari, el folklore, la historia, la ciència, disciplines a les quals s’havia estès el nostre excursionisme.” (1)
(1)
(1) F. ROCA i CASANOVAS: L’excursionisme a Catalunya. 1876-1931. Centelles 2006. http://biblioteca.cec.cat/documents/opac_cec/cataleg/RomaFrancesc_ExcursionismeACatalunya_1876a1939.pdf
Excursionistes al Cim del Pedraforca (1951).
Fotografia cedida per Ramon Orriols
ELS PRIMERS EXCURSIONISTES
El perfil de les persones que venien al poble de Saldes era molt concret: persones més o menys benestants provinents de les àrees més urbanes de Catalunya (Barcelona, Sabadell i Terrassa) amb un interès per la descoberta del territori. Molts d’ells eren escaladors, els quals l’Isidre Massanes els recorda amb unes «botes altes d'escalar, els mitjons de llana fins aquí sota, aquells pantalons que es cordaven sota genoll, i les motxilles plenes de cordes, mosquetons.. és a dir, hi havia una cultura de muntanya.”
Tots ells passaven llargues temporades al poble, i podien fer nit als diferents allotjaments que oferien els mateixos veïns (com Cal Pasqual, Cal Ramonet o diverses fondes tradicionals) juntament amb les pernoctacions que s’oferien al Santuari de Gresolet. Tenint en compte que encara no existia el refugi del Lluís Estasen, Gresolet era un dels llocs més típics per acollir les estades dels visitants. Així queda reflectit al llibre on tots aquells que hi passaven, hi escrivien unes paraules. Algunes, diuen així:
- «Després de una setmana passada al refugi de Gresolet, ben bona i aprofitada, testimoniem aquí l’admiració i agraïment que sentim: per les aigües, montanyes i bell repos lo primer, y per als bons hermitans que en tot moment ens han servit. 12 d’agost del 1933»
- «Encantats del Bergada i de l’estada el Gresolet ens plau fixar aquí el record d’aquesta excursió al Pedraforca. Grup Ex. Montserrat de Terrassa. 30 de juny del 1934»
- «El dia 16 d’agost de 1934 férem la jornada d’Alp de Cerdanya al Gresolet, passant per el coll de Pendís i per el coll de la Bauma. El dia 17, sortint a les dues del matí, fem l’ascensió de la paret Nord. Des d’el dit de Riambau, sempre per l’aresta N.N.E. La davallada l’hem fet per la via de la grallera. El dia 18 tornem cap a Cerdanya per Prat d’Aguiló. Albert Casanellas i Andreu Xandri, del Centre Excursionista de Catalunya. 18 de juny del 1934.»
- «Tres companys del C.E.V de Sabadell firman aquest llibre per primera vegada esperant que no sigui l’última. 5 de setembre del 1941»
- «Resto meravellat per les belleses naturals que envolten la vall del Gresolet, del seu milenari i llegendari bosc, del ferreny Pedraforca i de la joia romànica que enclou el seu Santuari Na. Da. Del Gresolet. Dia 8 i 9 de juliol del 1942. Barcelona.»
Cim del Pollegó superior (1959).
Fotografia cedida per Ramon Orriols.
Alpinista al Pedraforca (1915-1936).
Autor: Lluís Estasen i Pla, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
El Santuari de la Mare de Déu de Gresolet (1921). Autor: Ignasi Canals i Tarrats, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
LES RELACIONS ENTRE VEÏNS I VISITANTS
Els visitants que arribaven al poble de Saldes amb l’objectiu de fer-hi excursions, per força havien d’interactuar estretament amb el veïnat. Ja sigui per tenir més informació del territori (camins, muntanyes, meteorologia) com també per la necessitat de tenir un sostre per dormir, un lloc càlid per descansar i cuina per menjar. D’aquesta manera, es generava una relació que, segons Isidre Massanes, sempre havia sigut cordial i amable. Hi havia diverses fondes i cases particulars que oferien llits, i la gent que hi freqüentava resultava ser normalment molt oberta i agraïda.
No a tot arreu regnava aquest clima de cordialitat. Concretament al Matagalls es generaren algunes escenes de molta tensió entre visitants i excursionistes. En una d’elles s’explica que habitants de la zona es negaven a acompanyar els nouvinguts al Matagalls, degut al perill de tempesta que s’acostava. Finament, amb un clima força crispat, dos excursionistes foren agredits per una vintena de persones del poble, conscients que pujar el Matagalls en aquelles condicions era del tot indesitjable.
I és que l'apreciació als paisatges abruptes, difícils i hostils, com la muntanya o les zones pantanoses, és relativament recent. Fins al segle XVIII la muntanya era temuda i evitada. i és a partir de llavors que, sobretot amb l’aparició dels primers llibres excursionistes i el naixement de l’alpinisme, la muntanya es comença a percebre com a resultat d’una estètica d’allò grandiós i sublim.
EL VERD DE LES MUNTANYES
En tenim constància d'alguns d'ells, com del Cèsar August Torras (president del Centre Excursionista de Catalunya), que a principis de segle passat descrivia el paisatge i les parets del Pedraforca com “aplomat, tallat a dret fil, acanalat i aspre, amenaçador, soberch, rublert de bosch en ses baixes cayents, allí ont els negres pins y'ls faigs verdosos troben poch o molt humus ont arrelarse o esquey ont arrapar llurs arrels”. Per la banda de Gósol, també el descriu: “a llevant s'ofereixen a l'esguart els trencalls avançats del Pedraforca simulant un macís grandiós, ciclòpich, en ruines, desolat i erm”.
En aquells moments, la pressió sobre els recursos forestals ja era més que important, tenint en compte que l'energia i l'escalfor de les cases s'obtenia a partir de la fusta dels boscos. Els primers excursionistes, malgrat que comprenien la situació, lamentaven el fet de veure un paisatge pràcticament sense arbres i fortament humanitzat, tal i com relata el mateix Cèsar August Torras: “La vall de Gósol està mancada en general d'arbrat, lo qual li afebleix en bona part sa indiscutible bellesa”. L'explotació foretal era malvista: “Malhauradament si no s’hi posaun aturador, d’aquí ben curt espay de temps, molts dels boscos que avuy s’admiren y són gala de la montanya hauran desaparegut y no’n quedarà lley ni rastre. Molts d’ells, els més hermosos, porten ja la sentència a sobre y ben prompte desapareixeran“. Fou el mateix Cèsar August qui va posar-se al capdavant de la campanya per evitar la desaparició del bosc de Gresolet, davant l'intent de venda i tala del bosc a l'any 1920 . Ferm defensor de la conservació del bosc, Cèsar August ho justificava amb aquestes paraules: “Els bons catalans admiradors de la bella natura, tenien de contemplar com se'ls arrabassava un joiell de preuada estima, admiració no sols del'excursionista, sinó de tot aquell qui tinga noció, per insignificant que sia, de sentiment d'art natural i d'amor a lo bell”.
Arribant a l'enforcadura des de Gósol (1959). Fotografia cedida per Ramon Orriols.
I ARA, QUIN ÉS EL VINCLE AMB EL PEDRAFORCA?
El 2022, en el marc del projecte, es van repartir 200 postals pel poble de Saldes, per identificar el vincle, la estima i la història que tenen els veïns de Saldes per aquesta muntanya. Admiració, bellesa, oportunitats, protecció, turisme, són les principals atraccions que generen pels veïns i veïnes. I és que el Pedrafoca no deixa indiferent a ningú, i amb el pas dels anys les percepcions -com hem vist- poden anar canviant, però és una muntanya que atreu sentiments i despren emocions, i així ho seguirà fent sempre més.
